És una qüestió de plantejament general. Si volem que hi hagi una mentalització ecologista, que porti a un canvi real en els hàbits en la línia de tenir cura del medi ambient a escala local i comarcal, s'ha de presentar cada restricció al que fins ara es podia i es venia fent amb un plantejament, a rengle seguit o al costat, del que sí que és pot fer o que es podrà fer. I evidentment, posar els mitjans que calguin per a fer-ho possible.
Per exemple, no podràs anar al centre amb el teu cotxe privat, però et facilitarem formes de transport públic alternatives, o et facilitarem més l'ús de la bicicleta (carrils, Bicibox a més llocs, etc).
El ciutadà no ha de percebre que l'únic que li aporta el nou paradigma és prohibició o restricció. Clar que podem dir que, en compensació, tindrem un aire més net, però també s'ha de poder oferir al veí unes contrapartides més concretes i tangibles.
Compartir