Taula Ciutadana per l’Emergència Climàtica de Sant Cugat

Té raó la Carmen en el seu comentari d'ahir. El model de ciutat dispersa que tenim, no és sostenible. però constatar això i atès que Sant Cugat és una ciutat que ja ha culminat gairebé les seves possibilitats d'expansió, només és bon començament. Ens podríem plantejar el procediment radical d'enderrocar i renaturalitzar certes zones ocupades per habitatges unifamiliars, que suposen una baixa densitat de població i una gran ocupació de territori. Però això, a dia d'avui és irrealitzable. El que sí que podem fer és canviar certs aspectes del planejament que poden incidir en la mobilitat i els usos del sòl. Per exemple, en certs indrets, podem passar a plurifamiliar el planejament 20a/10, sense augmentar la volumetria de l'edificació. Això per sí sol, no milloraria la molbilitat, però podria fer viable un cert comerç de barri al que hom podria anar caminant o amb curs desplaçament. Al mateix temps, s'ha de tenir una decidida política de foment del comerç de proximitat.