Taula Ciutadana per l’Emergència Climàtica de Sant Cugat
Seguim treballant. Ara des de casa!
Grup de treball d'infraestructura verda i biodiversitat
En aquesta sessió compartirem propostes i idees per a la implementació de la gestió sostenible i amb criteris d’adaptació al canvi climàtic dels ecosistemes urbans i periurbans, a través de les zones humides, espais verds, rieres i torrents
Us proposem mirar aquests 2 vídeos abans de la sessió:
1.- Presentació de les actuaciuons municipals en l'àmbit de les infraestructures verdes i la biodiversitat:
2.- Presentació del Pla de protecció i millora de la fauna de Sant Cugat
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
18 comentaris
En funció d'una anàlisi de la situació actual i històrica (se suposa que hi és), preparar un pla de correcció i millora, establint el com i amb quines accions concretes, en el seu lloc i temps, es vulguin assolir uns objectius clars i quantificables a curt, mig i llarg termini.
Conversa amb Carles
Al llarg d’aquestes setmanes de confinament, els carrers de tots els pobles i ciutats, en els indrets més inimaginables, s’han omplert de plantes, aquelles que fins ara sempre han estat considerades males herbes i que eren eliminades amb diligència tan bon punt sortien, però que aquest cop han pogut créixer, florir, i inundar de color i vida els carrers.
Reivindicar que aquesta crisi també ens ha de fer replantejar els ideals de bellesa urbana, de parcs, voreres i jardins, i entendre que moltes vegades les millors flors són aquelles que surten soles, i com podem ajudar, o no entorpir , la vida natural, la dels essers vius que estaven molt abans que nosaltres a la ciutat, i que tenen una tasca primordial en la biodiversitat, especialment els pol·linitzadors.
Campanya per reivindicar la importància de la biodiversitat dins les ciutats i reclamar un canvi de paradigma en la seva gestió.
Això es transforma en salut per el planeta i tots el esser vius que el compartim, també a la ciutat.
Totalmente de acuerdo. Dejemos que nuestras zonas verdes sean un poco más silvestres.
Com he comentat en el xat, després d’haver demanat la paraula sense èxit, crec es important que es reconsideri la sega; estem destruint la natura i la salut i el menjar dels essers vius que hi viuen. Totes les propostes m’han semblat excel·lents però hem de valorar els costos i els recursos que es disposen. Les necessitats bàsiques que esdevindran en els proper mesos/anys a la població, potser no tant la de Sant Cugat com la d’altres indrets però la solidaritat es important, requeriran de la dedicació de recursos que no s’havien previst , i els ingressos dels organismes públics també disminuiran. Per tant valorem tot allò que ajuda a la biodiversitat , a la salut del planeta i la dels esser vius que l’habitem, i en lloc de dedicar euros en destruir-ho, dediquem-los a altres accions molt més necessàries.
Aquest dies va ser increïble com les flors, on menjaven i vivien abelles i altres pol·linitzadors, ocells i molts altres organismes que no podem veure, i que a la natura li va costar uns quants dies donar vida, en molt poca estona unes maquines sorolloses ,i que consumien petroli, destruïen sense cap mena de consciencia del bé comú.
Esta molt bé promoure la vida natural, s’ha parlat d’abelles i pol·linitzadors, però us puc dir que ni han forces, he vist i m’han avisat de diversos eixams , però a part de promoure accions, el que cal es no destruir el seu menjar i el seu habitat, i per sort en els parcs que tenim en tindrien suficient , si no els hi prenem, per viure i augmentar les seves poblacions.
És imprescindible no perdre massa boscosa frondosa que ens ajuda en el tema conversió CO2. Cal plantejar-se conservar al màxim la que queda i fins i tot ampliar. reservant solar per recuperar aquest ús. Especialment al llarg del recorregut AP7 de municipi des de Valldoreix fins a Eden-StFrancesc.
A no només a nivell de contaminació atmosfèrica, també a nivell de contaminació acústica. Per ex. a Valldoreix, al barri de Regadiu i Montmany, i a Mira-sol, a Mas Gener, sentim molt l'autopista. Cal fer barrera boscosa d'immediat.
També cal mantenir les rieres i el bosc de ribera, que és una font de biodiversitat importantíssima. A Valldoreix i Mira-sol hi ha moltes rieres amb bosc de ribera i el seu manteniment deixa molt que desitjar.
A la llarga també cal preveure anar substituint els embornals d'aigues residuals de les rieres, és a dir canviar el traçat de les aigües residuals, ja que quan plou molt i colmaten, van a parar a la riera.
La natura ens don oxigen, xopluc, aliments per altres espècies animals, ens vitalitza quan caminem per ella, res hauria de ser més important que protegir la recuperació que la natura ha fet durant aquest mesos d'expansió sense el depredador humà. Diuen que l'home és l'unic animal que ensopega dos cops en la mateixa pedra, desitjo que aquest cop ja sigui el de ...hem aprés la llicó.
Al carrer cami de can gatxet pasej molta gent, van biciletes, cotxets de nens. es imprescindible que el terra del paseig estigui en bon estat, amb una consistència compacta amb el saulo. Es un passeig per tot el poble. En moltes ocasions les pluges deterioren el terra. Cal un pla d'actuació per millorar aquestes condicions del carrer
Conversa amb Mercè
Cal treballar molt en la gran oblidada CONTAMINACIÓ ACÚSTICA. La contaminació acústica té afectacions directes a la fauna i flora (només cal fer una cerca a google i hi trobareu moltes referències). No s'hi para prou atenció, es subestimen molt els seus efectes i poden ser greus i hi ha molt poca conscienciació. A Sant Cugat hi ha molt marge de millora, en els darrers dies sortint del confinament hem pogut observar com poc a poc ha pujat el volum de trànsit, sobretot per motos sorolloses, moltes de menjar a domicili. Crec que aquí s'hi podria fer alguna actuació. La contaminació acústica altera el comportament de les especies i a més també ens afecta als humans.
L'altra gran oblidada es la CONTAMINACIÓ LUMÍNICA que també afecta molt a la fauna i flora.
S'haurien de deixar assilvestrat tots els espais verds de la ciutat per afavorir la biodiversitat autòctona i evitar l'ús d'herbicides, plaguicides etc. que acaben a les aigües freàtiques i a les EDAR on s'incrementa el cost de depuració de l'aigua i molts cops les restes no poden ser eliminats al 100%. A més, les fulles que cauen dels arbres a la tardor s'haurien de deixar al terra ja que encara contenen nutrients que nodreixen i enriqueixen l'humus del sòl. Des del punt de vista biològic és absurd treure-les ja que estem treien un aliment natural del sòl.
No se si ja es fa, però és important buscar maneres de que l'aigua de la pluja dreni cap al subsol i no vagi cap a la depuradora. És un benefici per a la vegetació del lloc ja que augmenta la reserva d'aigua i també ajuda a combatre els efectes de les pluges torrencials. Les estratègies per aconseguir-ho és el que s'ha de treballar.
A Sant Cugat tenim la sort de comptar amb molts elements del verd: el Parc Natural de Collserola, espais agroforestals, connectors ecològics, els espais verds urbans... S'estan desenvolupant projectes ambiciosos i interessants. La meva modesta opinió és que necessitem un instrument de planificació i gestió global (el Pla de la Infraestructura Verda de Sant Cugat) que garanteixi la protecció, gestió i restauració a llarg termini amb tota l'ambició possible. Per això, ha de definir -més enllà de les peces que formen la IV, els seus nivells de protecció, els criteris de gestió i restauració, etc.-, la governança de la IV, instruments de finançament estables (com el 0,5% de l'IBI a conservació), mecanismes de comunicació social i d'implicació, sobretot dels col·lectius més directament relacionats: propietaris, pagesos, associacions, etc. L'impacte positiu sobre la salut i la qualitat de vida de la ciutadania seria enorme, a més de mostrar clarament el compromís amb l'emergència climàtica.
Conversa amb Lola Crespo Salazar
Es va decidir treure els arbres del carrer Abat Marcet, al barri de Sant Francesc, al llarg d'un procés participatiu amb baixa participació ja que estan aixecant la voravia. Els tècnics de l'Ajuntament de Sant Cugat van presentar d'altres opcions d'arreglar el problema sense haver de treure els arbres. Són arbres que tenen dècades, més alts que els edificis del carrer i alberguen una gran quantitat d'espècies, especialment ocells.
A d'altres veïns ens sembla que la pèrdua d'aquests exemplars no va en la línia que es proposa l'Ajuntament d'incrementar i mantenir la infraestructura verda de la ciutat.
Totalment d'acord amb la Lola Crespo, es pot arreglar el carrer Abat Marcet sense treure els arbres!!!
Una mica tard, ahir no vaig poder assistir però crec que és molt important fer passos de fauna, per ex. el bosc de can magí està totalment aïllat!!
Avui he llegit en una notícia que s'ha decidit talar tots els arbres del carrer Abat Marcet, al barri de Sant Francesc:
https://www.naciodigital.cat/santcugat/noticia/3158/crits/ultima/hora/salvar/centenar/arbres/abat/marcet
Sembla que aquesta qüestió s'ha decidit a partir de la recollida de signatures d'un grup de veïns del propi carrer. Un grup de veïns que no és representatiu ni de totes les veïnes del carrer, ni molt menys de totes les persones usuàries d'aquest carrer per on hi passem cada dia.
Si hi hagués algun arbre concret que posa en perill la vianabilitat estaria justificat. Però talar-los tots no! Són arbres frondosos amb un valor inqüestionable per reduir la temperatura, per millorar la qualitat de l'aire, per reduir el soroll, per que hi viuen diversitat d'espècies..
No s'entén que aquesta petició d'un grup de veïns d'aquest carrer (no són totes les veïnes!) s'hagi pogut consensuar amb l'ajuntament que al mateix temps aposta per mantenir, crear, i potenciar l'arbrat urbà
Incloure la protecció de la biodiversitat del Bosc de Vollpalleres, així com la recuperació de la riera del Pont de Can Vernet en el Compromís de Sant Cugat amb l'Emergència Climàtica (i la Biodiversitat). A la presentació (vídeo), s'ha ignorat totalment.
Deixa el teu comentari
Inicia la sessió amb el teu compte o registra't per afegir el teu comentari.
Carregant els comentaris ...